tag:blogger.com,1999:blog-64523163174906465642024-03-14T09:30:03.440+01:0050 años, 50 ascensionesInicio mi andadura hacia los 5o años de edadSanti Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.comBlogger26125tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-11766340617287940862009-12-06T15:44:00.002+01:002010-04-16T03:43:25.279+02:00Aristóteles a l'Agulla Encantada del Puig CampanaAprofitant el pont de la Constitució varem anar amb la família a visitar als meus pares a Alacant.<div>Des que al estiu els vaig dur no els havia tornat a veure. Son tantes les obligacions que ens cerquem que després no tenim temps per a tot.</div><div>Ja que era a terres alacantines tan prolífiques en parets i alguns companys també hi eren fent allò que més ens agrada (escalar), vaig trucar-los per intentar compartir unes hores d'activitat.</div><div>Dit i fet, el diumenge a primera hora capa Finestrat; paga la pena matinar per a una bona escalada amb amics. </div><div>Després de voltar una mica trobo el camp base on ells han passat la nit. El cert que que el creixement urbanístic promocionat la especulació immobiliariaa fet estralls a la zona i poca cosa queda d'aquell tranquil poblet vora el Mediterrani. Malhauradament son els temps que ens a tocat viure i malgrat fem el possible per millorar-los, sempre hi haurà que tingui una visió diferent de la vida i el mon.</div><div>Be, centrant el tema en l'escalada, els companys varen decidir anar a pujar una aresta "tranquila". Aristóteles diu la ressenya que em mostren.</div><div>Dons apa, som-hi. Aproximació agradable veient com es desperta el dia i sense entretenir-nos gaire cap amunt.</div><div>Els llargs es succeeixen sense adonar-nos, ara i adés anem trobant alguna assegurança que marca el camí. Un curt rappel que dona peu retrobar-nos tots junts, fa que les rialles sonin per les parets provocades per comentaris ocurrents. El cas ès que també cal exercitar l'enginy a més del cos.</div><div>Quasi be en arribar al cim de l'Agulla es gira vent i el fred ens envolta, i es que no podem oblidar que som a l'hivern. Iniciem el descens sense perdre gaire temps, localitzem els rappels i ben aviat som al camí de retorn. Anem a compartir una cervesa al bar i ens acomiadem fins la propera.</div><div><br /></div>Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-91300580639790644442009-07-22T18:12:00.000+02:002009-07-26T12:12:17.773+02:00Miquel-Abellán al Pilar del segreBreve comentario a una breve ascensión, aunque no por ello menos intensa y reconfortante que el resto.<br /><br />Después de la apertura realizada en la Vall de Canelles llegamos a Vilanova de Meià.<br />Debo regresar pronto ya que he recibido el aviso de que, miércoles por la tarde, van a ingresar a mi padre por un problema circulatório en las piernas.<br /><br />Como en el Pilar del Segre no da el sol hasta mediodia decidimos que al día siguiente, Úrsula y yo, iremos a la via Miquel-Abellan y aprovechar al máximo el tiempo disponible.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm0n0q-0IZ5c9nyZlBoVBTPc7-pX9RRRbIrj8ViQ6XxvCu6SnxqMSR7lUIy5jE9SuQ4DUdomnSyIRI7lqdHN_1uBGNDdmrCHy4UiQkdBAXDsO6pF8O5kljD6nrA0l3pjPSgSPMG9HquTM/s1600-h/Miquel-Abellan.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 170px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm0n0q-0IZ5c9nyZlBoVBTPc7-pX9RRRbIrj8ViQ6XxvCu6SnxqMSR7lUIy5jE9SuQ4DUdomnSyIRI7lqdHN_1uBGNDdmrCHy4UiQkdBAXDsO6pF8O5kljD6nrA0l3pjPSgSPMG9HquTM/s320/Miquel-Abellan.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5362708916383411362" /></a><br /><br />La elección es muy apropiada y Úrsula disfruta enormemente con cada paso, descubriendo que y como ponerlo para progresar, consolidando la técnica y la mecánica a medida que se aleja del suelo. Por mi parte la alegria por los descubrimientos ajenos y la satisfacción por poder colaborar en el aprendizaje me recompensan tanto como si fuera yo mismo quien estuviera colgando de los estribos como cabeza de la cordada.<br /><br />Finalmente, tras concluir la tarea autoimpuesta, recogemos los múltiples y abundantes bártulos que se acostumbran a utilizar en este tipo de escalada y regresamos bajo un tórrido cielo.<br /><br />A pesar de todos los inconvenientes, el cansancio y demás objeciones una sonrisa se dibuja en nuestros rostros y cruzamos más de una mirada de complicidad...... ¿será por eso que nunca abandonamos esta actividad aunque tantos esfuerzos nos cuesta seguir en ella?Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-51923741680249333452009-07-20T22:27:00.000+02:002009-07-24T18:44:25.740+02:00Excursió Vertical a la Vall de Canelles<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg219eJjsIk17-8ykIqjp0vPTP0YRyAxcBrsFUlqBzChn8A37r4RBCLJreCWx-RJZXBsUNMe8JsA3reDH9XPMfmobIehhJLTDebA_79LO594bycZbtC0dFI4xkkTI4e28a08HEN5Y0f_SQ/s1600-h/ExcursioVertical.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 226px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg219eJjsIk17-8ykIqjp0vPTP0YRyAxcBrsFUlqBzChn8A37r4RBCLJreCWx-RJZXBsUNMe8JsA3reDH9XPMfmobIehhJLTDebA_79LO594bycZbtC0dFI4xkkTI4e28a08HEN5Y0f_SQ/s320/ExcursioVertical.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5362058313601756338" /></a><br />Després de diversos intents frustrats d'escalar la cara NO de Roca Narieda podent gaudir de l'ombra en aquests calorosos dies, canviem l'objectiu i marxem cap a la propera Vall de Canelles on es poden trobar parets encara verges.<br /><br />Donada la climatologia de força sol i calor, i tenint en compte l'orientació SE d'aquesta vessant, a l'estiu no cal matinar per anar-hi, ans al contrari, es millor començar la via després del migdia, encara que hi hagi el risc de baixar de nit.<br /><br />La major part de les reunions d'aquest itinerari son en arbres que proporcionen una refrescant ombreta. Especial esment a la quarta reunió on paga la pena fer un repòs a mig camí i recuperar forces, que ja ens caldran.<br /><br />Tot el diedre el varem pujar a l'ombra, i menys mal, doncs el varem suar de valent. Tot i que l'itinerari no va ben be pel fil del diedre, sinó principalment per la seva paret dreta.<br /><br />En general la roca es esplèndida. Cal fer esment d'un tram del sisé llarg on es puja per un esperonet de roca tipus toba (butter butterr) que cal tractar amb cura i sense possibilitat de protecció per les seves característiques.<br /><br />El descens es fa per la carena que hi ha immediatament a la dreta. A nosaltres s'ens va fer de nit a l'alçada de la tercera reunió i varem arribar a la segona desgrimpant. Des d'allí un rappel de 60 mena fins al diedre ajagut del costat de l'inici de la via. Una mica més de desgrimpada i arribarem a la tartera on es retroba el camí d'accés.<br /><br />NO s'ha utilitzat cap expansió en la seva ascensió. NO és una via EQUIPADA. Només em deixat 2 pitons (1 d'ells que s'agrairà molt) i un pont de roca com a evidència de la nostra ascensió. Cal treballar-la. NO l'hem obert amb la idea de que sigui molt repetida, de fet no ens importa si es repeteix o no. <br />Nosaltres ja ens ho em passat molt be i em gaudit d'una escalada que ens a retornat el nostre esforç amb una gran satisfacció personal.<br /><br />Un immens agraïment a na Úrsula Balduzzi, doncs sense ella aquesta via no hagués estat possible tal i com és.Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-30403572454028008572009-07-12T20:54:00.000+02:002009-07-14T00:04:40.765+02:00Via del Carles a la Gorra FrígiaFa molts anys vaig pujar la gorra Frígia per la via Haus-Estrems (molt bons itineraris tots els que porten aquesta signatura). Després d'aquella ascensió recordo una sensació de satisfacció molt gran.<br />Un dia intens, sortint de Barcelona amb les primeres hores del dia, en tren, i tornant a darrera hora del vespre.<br /><br />L'actual ascensió de la via del Carles no té res a veure. Moltes expansions, pintades de verd per distingir-les de moltes altres. No entraré en detalls del que penso de la quantitat d'expansions que s'utilitzen actualment, qui em coneix ja ho sap.<br />Un altre aspecte que em va sobtar molt és el fet de poder pujar tot aquest mur amb <span style="font-style:italic;">només </span>tres llargs. Del temps emprat no val la pena dir res.<br /><br />Però del que si vull fer esment és del grau de compenetració amb en Pere Giró. No he escalat gaires vegades amb ell, la darrera fa 4 anys. Felicitats Pere, potser no ets un gran escalador, però ets un dels millors companys d'escalada.<br /><br />Fins la propera.<br /><br />Salut i molta tàpiaSanti Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-91075523810069910762009-07-12T20:53:00.000+02:002009-07-15T03:43:10.476+02:00Via Apia a la Magdalena inf.A punt de començar un concert de jazz i sense tenir-ho previst en sorgeix la possibilitat d'escalar l'endemà. Truco abans no sigui massa tard a en Pere Giró i en comenta que anirà amb en Pep Casanelles i un conegut seu dels EEUU a fer alguna vieta fàcil per gorros.<br />Fet, ja m'està be. Ara i adés també és convenient gaudir de l'escalada.<br /><br />L'hora de la trobada no és cap deshora (a les 8), he hagut de matinar més per dur a la meva filla a la feina.<br /><br />Duia una mica de tot, que s'ha quedat al cotxe i a la motxilla només hi portem la corda i cintes, no se la de temps que no ho feia!!<br /><br />La via triada per en Pere es la via Àpia a la Magdalena inferior. <br />No arriba al cinquè grau (V), amb tot als passatges més verticals hi deixo cintes llargues per ajudar a la progressió dels companys. Pot semblar estrany, però tot te la seva explicació. El company americà d'en Pep fa quasi be 5 anys que no escala i és a tocar dels 60 anys.<br />De fet entre tots 4 sumem 220 anys.<br /><br />Les boires característiques de Montserrat amb una suau brisa que les mou ens lliurem d'un dia torrador.<br /><br />Bon ambient amb una mica de pràctica d'idiomesSanti Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-1924756190180512772009-07-05T20:52:00.000+02:002009-07-15T20:02:44.693+02:00El camí del Tei-Chi al TurbonDespués de muchas horas de trabajo, distribuidas en varias jornadas desde finales de agosto del año pasado, finalizamos este proyecto iniciado por un fanático de la zona, Xavi Teixidor, el Teixi para los amigos.<br /><br />Todo comenzó tras finalizar una vía con Albert Salvador en Ordesa; viendo que la previsión del tiempo para el día siguiente no era muy buena, Albert me propuso colaborar en un nuevo itinerario iniciado hace tiempo con el Teixi en el Turbón. Evidentemente accedí, lo de abrir vía es algo que siempre me ha gustado.<br /><br />Al principio, el trazado era un tanto extraño, con muchos puentes de roca (típico de Teixi para ahorrar expansiones), empalmando con un largo con bastantes expansiones abierto por Paulo Roxo, gran alpinista portugués (buena suerte con los G's amigo), y finalizado en una reunión con más puentes de roca.<br />A partir de aquí los puentes de roca no abundan tanto y la máquina taladradora de Albert entra en acción.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8UBbAeFZ2vcQs8lR38TtW0HtslPrnd5CAWqPlPazNdea0vtDc0qPSp1FGF-sDl2prRh2mdw2grNUfrsMwwbzWzLvWmPMUnL61u6I8MMHyTCkKkmEGellRjo3V_o3I98r-Kc2WHH0UKKs/s1600-h/TURBONteixiL7"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8UBbAeFZ2vcQs8lR38TtW0HtslPrnd5CAWqPlPazNdea0vtDc0qPSp1FGF-sDl2prRh2mdw2grNUfrsMwwbzWzLvWmPMUnL61u6I8MMHyTCkKkmEGellRjo3V_o3I98r-Kc2WHH0UKKs/s320/TURBONteixiL7" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5358747111119777042" /></a><br />Vamos zigzagueando, trazando el itinerario evitando los desplomes para poder subir en libre; aún así, la verticalidad de la roca nos hace tener que echar mano de muchos recursos, sobretodo gancheos, y en más de una ocasión aventurarnos hacia lo desconocido.<br /><br />Albert controla más grado que yo y los largos que abre quedan más y mejor equipados ya desde el principio. Cuando me toca abrir a mi, las cosas son bien diferentes. Como tengo que subir en artificial por tramos que se que se puede pasar en libre intento subir sin colocar más expansiones de las estrictamente necesarias. A pesar de ello Albert ya se encarga de incorporar las expansiones adecuadas para que la seguridad no sea un problema.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRcNteR7v89TJ7bMA2Rk5GUCmPpYkbs5x2KMEhpixJtnrfH694iwQgBU1MOUJDxk25uEus5D1yrxeVruWfvDNnJwMKst8pLJI10T2BkpMT19kYd8TxbMRiBA7mYisvw3eqjDWh05OewQQ/s1600-h/TURBONteixTOPO"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 208px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRcNteR7v89TJ7bMA2Rk5GUCmPpYkbs5x2KMEhpixJtnrfH694iwQgBU1MOUJDxk25uEus5D1yrxeVruWfvDNnJwMKst8pLJI10T2BkpMT19kYd8TxbMRiBA7mYisvw3eqjDWh05OewQQ/s320/TURBONteixTOPO" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5358747317739247522" /></a>El resultado es una vía BONITA, BONITA por un espolón muy estético y de mucho nivel (6c obligatorio), hay que controlar el 7b para disfrutarla. Creo que bien asegurada, aunque hay opiniones para todos los gustos y con una roca excelente (salvedad puntual incluida). Tal y como he comentado anteriormente el itinerario no es directo y hay muchas travesias, la mayor parte de ellas muy fotogénicas dada la verticalidad de la zona.<br /><br />Solo me queda agradecer la confianza de Albert al haberme incluido en este proyecto y la paciencia de mi familia al soportar tardanzas excesivas en los regresos tras aprovechar hasta el ultimo rayo de luz para abrir.Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-41636467090754452652009-06-20T20:01:00.000+02:002009-06-24T22:49:42.269+02:00Espíritu del Bosque al Pilar de AnsóLo que en un principio iba a ser una escalada tranquila en un entorno pirenaico acabó siendo una colectiva con un montón de amigos y conocidos. <br />Annalisa seleccionó algunos croquis de las vías asequibles del valle de Ansó y decidimos ir a <a href="http://www.puiseux.name/loisirs/topos/vrac/08.Pais-Vasco/01.Navarre/tn/anso.pilar_de_Anso.espiritu.3.png.index.html">El espíritu del bosque al Pilar de Ansó</a> tras recibir algunas indicaciones de una pareja vasca con la cual coincidimos a primera hora de la mañana. <br /><br /><br />Recientemente un amigo francés me preguntó por la diferencia entre una vía buena y una vía bonita. Pues bien, el espíritu del bosque es un buen ejemplo para esta cuestión. <br /><br />Es una <span style="font-weight:bold;">vía BONITA</span> por el lugar, la pared por donde discurre, la aproximación y el descenso, pero <span style="font-weight:bold;">NO es una BUENA vía</span> por su equipamiento. <br /><br />Imagino que el objetivo, al equipar esta vía, era convertirla en una vía clásica que tuviera muchas repeticiones (Pido disculpas si me equivoco). <br /><br />El equipamiento de este itinerario no está a la altura de la belleza del entorno. Cierto es que con menos expansiones sería más exigente y menos repetida, pero la facilidad con la que se taladra la roca aleja a esta ruta de una ética más respetuosa con el medio natural. <br /><br />Reconozco que en algunos pasos me he aprovechado de la profusión de puntos de seguro y que he utilizado otros para progresar; pero también debo decir que si hubiera tenido que colocar yo mismo algunos seguros móviles (aliens, empotradores, etc.) la satisfacción al finalizar la ascensión hubiera sido mayor. <br />Claro está que en ese supuesto, teniendo que llevar más material y autoprotegiéndose, la dificultad obligatoria del itinerario se incrementaría algo y el abanico de gente dispuesta a repetirla se reduciría en gran medida. <br /><br />Es evidente la diferencia entre una ruta asequible para el consumo de gran cantidad de escaladores y un trazado exigente con la satisfacción como recompensa por el esfuerzo realizado. Cada cual que metite sobre sus preferéncias.<br /><br />Hace muchos años abrí un itinerario en solitario y sin expansión alguna, posteriormente fue machacado sin piedad por la sociedad de consumo en forma de vía ferrata. No me importa la notoriedad, pues en su día me lo pasé muy bien, sino las formas poco respetuosas con el prójimo y con el medio natural. <br /><br />Finalmente destacar que existe una vía del año 1988 en la pared de Patriarcas de Montserrat cuyo nombre ilustra muy adecuadamente este caso. Se trata del "Eterno romanticismo de un alpinista o como evoluciona el hombre con el paso del tiempo" <br /><br />Aunque algunos puedan pensar que es un "callo" de vía, pocos la han repetido para hablar con conocimiento de causa; y hay que precisar que la evolución no siempre lleva asociada la mejora en el mismo sentido.<br /><br />Mientras unos buscan la comodidad y la satisfacción personal, sin tener en cuenta la sostenibilidad de la escalada a lo largo del tiempo; otros piensan en preservar para próximas generaciones, no solo retos y paredes disponibles, sino también valores éticos.Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-52675622666537108712009-05-30T21:57:00.000+02:002009-06-02T23:08:10.299+02:00Absurdistan al Peladet<div>El nom d'aquesta nova via fa referència a un hipotètic país on es prohibeix escalar però que permet destrossar la natura per diners, un país que sacrifica el nostre col·lectiu a les exigències d'una ecologia de cara a la galeria on la majoria fa el políticament correcte marginant les minories, sobre tot aquelles que no tenen un pes econòmic rellevant.</div><div></div><div></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4mIhP1TcLwFSwuWZksEz3EjlI9XugZfkK_iGAY2mmGa5iuyffkD3prGqeodKiMucOnUO_L81Wefci_vBtwKQKpZhIMvoM8a952XoIZidlSd0gJJxY5R_V15E6m3Hqwqw-G1rZmwfcryE/s1600-h/PeladetAbsurdistan.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5342824681375870738" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 234px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4mIhP1TcLwFSwuWZksEz3EjlI9XugZfkK_iGAY2mmGa5iuyffkD3prGqeodKiMucOnUO_L81Wefci_vBtwKQKpZhIMvoM8a952XoIZidlSd0gJJxY5R_V15E6m3Hqwqw-G1rZmwfcryE/s320/PeladetAbsurdistan.jpg" border="0" /></a><br /><div>Aquesta via no és el millor exemple d'una actuació ecològica i respectuosa amb el medi ambient, però de la mateixa manera que hi ha molts metres quadrats de xarxa metàl·lica al peu de la paret per prevenir la caiguda de pedres a la carretera; el prioritzar la seguretat de les persones també ens ha dut a netejar part del recorregut fent caure algunes pedres inestables i a instal·lar prous punts de seguretat.</div><div></div><div><br /></div><div>Amb tot, caldrà fixar la mirada per trobar el recorregut, no ès un camí assegurat, ni un joc de l'oca de xapa a xapa. Cal dur estris per autoassegurar-se i tenir un xic de traça en la seva col·locació.</div><div></div><div>Apa, aneu a fruir tant d'aquesta via, com de la veïna l'Avi de la Mel.</div><br /><div></div>Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-77495278813419463762009-05-02T19:16:00.000+02:002009-05-12T12:32:18.299+02:00Lolita, la Mimosa, a la Roca AltaDesprés de la festa sorpresa multitudinària per celebrar el 40é aniversari d'en Albert Salvador, que millor que fer una via plegats?<div><br /></div><div>Així doncs, un cop llevats i amb la consciencia ben centrada decidim anar a escalar, encara que l'esmorzar/dinar, les salutacions i abraçades, la tria d'objectiu i material retarden la sortida fins ben passat el migdia.</div><div><br /></div><div>De fet, en pujar al peu la Roca Alta, ens creuem amb altres companys que ja baixen de fer la seva ascensió. Es una situació ben estranya, doncs habitualment, tant en Albert con jo mateix, sempre matinem, però la festeta de la nit anterior es fa notar i anem suant d'allò més; sort del airet fresc que bufa.</div><div><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC_UiJcN_wMm6U1F2YyNnoWDxcEsEHUUMnt5bbjU8n8F-I8b3yA-8Xtui6H2eGKgUvfn7r2opk9xD_LqBtyc-LXUUM1wkF82t86mOvu3jA7Qyyp8pa0XxL-6sT8SbdmimrSiDYLabgRMw/s1600-h/Roca+Alta.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 170px; height: 187px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC_UiJcN_wMm6U1F2YyNnoWDxcEsEHUUMnt5bbjU8n8F-I8b3yA-8Xtui6H2eGKgUvfn7r2opk9xD_LqBtyc-LXUUM1wkF82t86mOvu3jA7Qyyp8pa0XxL-6sT8SbdmimrSiDYLabgRMw/s320/Roca+Alta.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334877728830507586" /></a><div>Finalment triem Lolita, la Mimosa, i amb joc de tascons i un bon grapat d'empotradors mecànics (aliens i camalots principalment) comencem la via.</div><div><br /></div><div>En Albert fa els dos primers llargs en un sol i em deixa la següent fissureta per mi. A1 quan es va obrir. Ara està desequipada i com no portem pitons i jo no tinc el grau per fer-la en lliure, trec els estreps i començo a posar tota mena d'estris per a poder arribar al tac de fusta que indica que cal guardar els estreps i pujar en lliure fins la reunió.</div><div><br /></div><div>Llarg de corda curt però per gaudir-hi, per mi C2/V-, per en Albert 6c amb un parell de llançaments.</div><div><br /></div><div>La continuació es una varietat de passatges molt diversa (díedre, placa, desploms, ....) encara que ja no ho passo gaire bé, doncs en deixar-nos de tocar el sol i l'aire fresquet que abans s'agraïa ara passa a refredar-me en excés mentre soc a la reunió; de tal manera que quan em toca pujar tot just noto la roca amb els dits. Amb tot, faig molt de lliure, doncs cal anar desequipant les assegurances col·locades per Albert i només reposo en algún punt per tal d'activar la circulació sanguínia de les mans.</div><div><br /></div><div>El millor premi en arribar al cim es el somriure d'en Albert i una mica de sol.</div><div><br /></div><div>Donat que en Albert es coneix aquesta paret com casa seva, arribem al peu de via en tan sols 2 rappels de 60.</div><div><br /></div><div>Felicitats Albert!!! i que no et manqui mai l'il·lusió.</div><div><br /><div></div></div>Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-30954805030404637072009-04-13T18:45:00.000+02:002009-05-11T22:41:56.172+02:00Via Zarahaida a la Paret del TempsCom a cloenda de l'estada d'escalada artificial del GAME vaig pujar aquesta oblidada via que esta pràcticament equipada. No és una via cabdal, ni un "callo" de via, ni de les millors, ni de les pitjors. Una via i prou; per disfrutar-la amb bona companyia.<div><br /></div><div>Un primer llarg per oblidar dona pas a una roca particular on només cal concentrarse i anar disfrutant de l'escalada, fins arribar als 2 darrers llargs.</div><div><br /></div><div>Un desplom que hom pot fer en lliure amb un cop de gas i uns bons braços , per continuar per una placa amb molta cura fins la reunió abans del sostre final.</div><div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT4rAHUgNVko1flgEhETkVkao5C5cqNrrf5iseoTLdfhiKoC58RYLRxiUKyDPl4rCOTXyUsrp2_G7cFo3ojMGw0nTVI1iz0_nOTWeKH7FpdDoQQR4NbS2vAc13eqwxq8aZGl_wSJryep0/s1600-h/Z.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 293px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT4rAHUgNVko1flgEhETkVkao5C5cqNrrf5iseoTLdfhiKoC58RYLRxiUKyDPl4rCOTXyUsrp2_G7cFo3ojMGw0nTVI1iz0_nOTWeKH7FpdDoQQR4NbS2vAc13eqwxq8aZGl_wSJryep0/s320/Z.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334614321783678418" /></a><br /></div><div>El postre de la via,.... bé volia dir el sostre de la via està equipat, encara que amb algún pas un xic mes llarg que els altres. Al desplom de sortida caldrà col·locar alguna peça, que segons l'habilitat, traça o tècnica seran més o menys.</div><div><br /></div><div>El final es una sortideta en lliure que sembla més difícil del que és.</div><div><br /></div><div>A la foto Uri recuperant el darrer llarg.</div><div><br /></div><div><br /></div>Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-19106918767751296462009-04-13T15:09:00.000+02:002009-04-22T16:27:39.521+02:00Concentración de Escalada Artificial del GAMEComo complemento a la realización de ascensiones más o menos difíciles, siempre he dedicado parte de mi tiempo disponible a la formación de nuevas generaciones de escaladores, así como a la difusión de la especialidad de la escalada artificial.<br /><br />En esta ocasión ha sido la FEDME, a través del Grupo de Alta Montaña Español (GAME), quién ha organizado este evento para promocionar la escalada artificial.<br />Durante 5 días las paredes cercanas a Vilanova de Meià (Lleida) han sido visitadas por un reducido, pero entusiasta, grupo de escaladores.<br /><br />Pésimo tiempo meteorológico esta Semana Santa. Cada día llovió, incluso en uno de ellos, granizó durante el regreso tras finalizar la escalada.<br /><br />A pesar del mal tiempo, cada día se escaló. Es lo bueno que tiene la escalada artificial, que como casi siempre el itinerario discurre por desplomes y techos, apenas le afecta la lluvia.<br /><br />Escaladores llegados de diversos puntos de la geografía española contrarrestaron las limitaciones impuestas por la lluvia con una gran ilusión y un creciente interés por este tipo de escalada, viviendo con intensidad cada metro de ascensión.<br /><br />Aparte de los conocimientos también se compartieron múltiples experiencias en un ambiente muy agradable. Muestra de ello fue el reducido número de horas dedicadas al descanso, pues después de cenar las veladas se alargaron con charlas y proyecciones de escalada hasta que el cuerpo decía basta.<br /><br /><br />El big wall es muy duro!!!!!!!!<br />Larga vida al artifo!!!!!!!<br /><br />Salud y Tapia para todosSanti Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-25320314632835497822009-03-28T18:22:00.000+01:002009-03-31T12:25:10.076+02:00Tablas de Gimnasia al Vermell de XincarróEn aquest recull d'ascensions volia incloure tot un seguit de vies llargues i d'altres itineraris alpins significatius com a reflex de l'activitat portada a terme des què em dedico a pujar muntanyes.<br />Però, per tal d'aprofitar els dies de mal temps, alguns cops he obert alguns itineraris curts.<br />Aquest dissabte s'ha donat aquesta mateixa circunstància meteorológica i he anat a repetir una d'aquestes vies d'escola amb orientació sud i bastant protegida de la pluja.<br />El primer llarg de la via es repeteix bastant, doncs està en una zona d'escalada esportiva i es tracta de una fissura atípica a Montserrat, però, el segon llarg, ja és una altra història. Cal autoprotegir-lo, només hi ha 2 claus i un pont de roca equipat en tot el llarg, i de la dificultat no en parlo, doncs pel fet de ser fisura cadascú pot fer fins on pugui des de C2/V fins a 6c, podeu veure que hi ha un bon ventall d'opcions.<br />La escalada d'aquest segon llarg prácticament ha estat una reobertura. Els incendis que ha patit la zona han malmés una part de la roca i se'n deprenien costres (ja van fer caure la majoria), d'altra banda hi ha una mica de sorreta que si es repetís més sovint no hi seria. <br />En resum una matí profitós malgrat la meteo. <br /><br />Peró el millor de tot va ser la companyia. I és que, després de veure la película "In the wild", comparteixo la conclusió que si no compartim no hi felicitat.<br /><br />Moltes mercés Antxi.Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-73170720269848347362009-03-15T17:26:00.000+01:002009-03-16T20:15:33.111+01:00Via Inuk a la Agulla PanxarrudaAquesta agulla de 100 metres del Serrat de les Lluernes ha estat l'objectiu d'una ascensió matinal de diumenge per compartir-la amb amics i coneguts.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnbBCDQ7DGTajrlUqwtX8-GjaPlralmqztOiskbaX78w8UoVif179MkjORRlErv-hHIrTXPXQr5hAw1_QGaDbXuNX6CWUX5eTiGhzqBfAQT7p3-NLYnPH9Mt_gXIuA9qtEpMrziMX-Sa8/s1600-h/inuk.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 225px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnbBCDQ7DGTajrlUqwtX8-GjaPlralmqztOiskbaX78w8UoVif179MkjORRlErv-hHIrTXPXQr5hAw1_QGaDbXuNX6CWUX5eTiGhzqBfAQT7p3-NLYnPH9Mt_gXIuA9qtEpMrziMX-Sa8/s320/inuk.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5313861495134577234" /></a><br />Més important que la escalada en sí mateixa ha estat la possibilitat de veure i parlar amb en Pep Capdevila i la colla d'amics i amigues que l'acompanyaven (na Montse, na Angels i en Jordi)<br /><br />Tots hem gaudit d'un bon matí asolellat de diumenge. És una llàstima que la qualitat de la roca no acompanyi al bon dia. A les vies escollides encara li manquen algunes repeticions per a poder disfrutar més.<br /><br />Recomano no baixar rappelant per la canal que hi ha entre les dues agulles, doncs hi ha moltes pedres soltes que poden provocar situacions no dessitjades.<br /><br />Podreu trobar la <a href="http://www.montserratclimbing.com/IMAGENES/resenyes/tsering-trazat.jpg">resenya</a> a la web de <a href="http://www.montserratclimbing.com/">El balcó de la lluna</a>Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-54143153928768893872009-03-08T18:15:00.000+01:002009-03-11T22:29:21.449+01:00E.D.E.R. al sector Dret de Can JorbaUna vía de A3/V al paradís de l'escalada esportiva montserratina.<br /><br />Varem matinar per a poder acabar la via aviat i tenir temps per anar a Barcelona a un concert. <br />Com encara som a l'hivern i l'orientació de la pared feia que no ens toques el sol fins ben passat migdia, varem patir força fred a les reunions.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN-ShbL6LhAhwWoi4DmJoqONygUe0xDY2zR813ChqRQi4fC9mJFjeoizy815FkVBmZoPcfXG2ascJyCB0-QjWKSPduvPo1akifijyUTiXl1qGGppsfz9_s2t2fLh_HCxhzCbMloz6oiyA/s1600-h/EDER_CanJorbaBR.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 282px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN-ShbL6LhAhwWoi4DmJoqONygUe0xDY2zR813ChqRQi4fC9mJFjeoizy815FkVBmZoPcfXG2ascJyCB0-QjWKSPduvPo1akifijyUTiXl1qGGppsfz9_s2t2fLh_HCxhzCbMloz6oiyA/s320/EDER_CanJorbaBR.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5312044515714761842" /></a>Vaig pujar el primer llarg tranquilament, sense una dificultat excesiva i la roca típica d'una via no gaire repetida. <br />Peró la tranquilitat es va acabar ben aviat. A mig matí els sorollosos escaladors esportius van dur l'enrrenou de la ciutat a la natura i l'ambient va canviar radicalment.<br /><br />Les nostres presses per fugir d'aquesta nova situació, que no ens agradava, va provocar que caigues alguna pedra més del compte, amb el conseqüent disgust dels escaladors esportius sense casc que eren a la vora.<br /><br />Malgrat les diferències de concepció i pràctica, el respecte es va imposar i varem marxar amb el temps just per a gaudir de la música i/o altres activitats, mentre els altres duien la seva música a sobre.<br /><br />Penso que la natura es mereix una mica més de respecte, peró només es la meva opinió.Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-60801951130284995212009-03-08T00:01:00.000+01:002009-03-11T20:03:14.612+01:00Lusilla a la Gorra MarineraMontserrat és una escola d'escalada en roca molt complerta. Hi ha tota mena d'itineraris. Des de llargs itineraris clàsics fins a curts trams d'escalada esportiva. Des de explosius blocs on no és necessaria la corda fins a complexos itineraris on cal vivaquejar en pared.<br /><br />Personalment, com mai m'ha agradat "estar a la moda", ni seguir les directrius d'altres sense una justificació clara, fora de la que ho fa tothom, trio les vies a escalar no per la quantitat d'ascensions que tenen, ni pel seu equipament.<br /><br />Ves per on avui, en "Pelut" m'ha deixat triar via i l'he dit: "Anem a fer la Lusilla del Gorro Mariner, és una via d'artifo clàsica"<br /><br />Atenció a tots, clàsica no vol dir concurreguda com la Punsola-Reniu al Cavall Bernat.<br />És clàsica, doncs es va obrir l'any 1965 i al seu temps va ser una fita força important. Avui en dia encara conserva bastant del seu esperit inicial. Ningú no ha pensat en reequipar-la, ni canviar-li aquests records de la primera ascensió.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhctPAVa1xIHQoRmqNS6nre9cdqFiIgevnUuHe_oaisAk-nH7qZYir0v5fAPIEB8uOeTxU-2BF1l9oSNC3m_m_p2eS4KO0acV9fgX79OE0ArGg4vrtmZfNN5mhWCox1CdCL1tcQeVjXm-e5/s1600-h/LusillaBR.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhctPAVa1xIHQoRmqNS6nre9cdqFiIgevnUuHe_oaisAk-nH7qZYir0v5fAPIEB8uOeTxU-2BF1l9oSNC3m_m_p2eS4KO0acV9fgX79OE0ArGg4vrtmZfNN5mhWCox1CdCL1tcQeVjXm-e5/s320/LusillaBR.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5311891718697667778" /></a><br />A tots els que vulgueu repetir-la aconsellar-vos que porteu bastant material, recursos adicionals i un bon nivell tècnic per superar les dificultats. <br />Les trovareu segur!! <br />D'entrada en "Pelut" es va quedar amb un burí a la ma, així que va haver de posar un plom per superar el pas (el varem deixar).<br /><br />Us recomano aquesta via, tothom que l'ha fet no l'oblida (jo la vaig recordar ràpidament). Podreu passar un dia entretingut i no oblideu el grau en lliure, és exposat per tant heu d'anar sobrats.<br /><br />Apa a gaudir-ne!!Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-79276658053049520492009-02-28T18:34:00.000+01:002009-03-01T12:05:26.438+01:00Alta Fidelitat al Serrat dels Monjos de MontserratAvui es el darrer dia que és permès escalar en aquesta paret montserratina per qüestions de respecte a la natura; per tant, aprofito la possibilitat de sortir pel matí a escalar i encara que no hagi trobat a ningú per anar-hi, vaig sol.<br />De fet l'escalada en solitari no es quelcom estrany a la meva activitat, he fet forces vies en solitari, encara que potser no tantes com d'altres.<br />Donat que no disposo de tot el dia, he escollit aquesta via de 4 llargs dels germans Masó que, sense ser cap meravella, està molt ben trobada pel pany de paret que puja.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg092-tYedoZFTe6sHJ8vr01H92m3aOlyEAzpxe9urDDGmP-rmNR-hOnvLvpBvb-ggjWnSYqubqKxndJq8jxmZ-LPxqAd7gElqgSc0qBBIp_SR_myXu6VeEDPL1pdwvo7DaYqdMQufG0g/s1600-h/Alta_Fidelitat01.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 238px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg092-tYedoZFTe6sHJ8vr01H92m3aOlyEAzpxe9urDDGmP-rmNR-hOnvLvpBvb-ggjWnSYqubqKxndJq8jxmZ-LPxqAd7gElqgSc0qBBIp_SR_myXu6VeEDPL1pdwvo7DaYqdMQufG0g/s320/Alta_Fidelitat01.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5307931407235831762" /></a><br /><br />Sempre fa gracia estrenar corda i com a la baixada cal un rappel, agafo dues cordes. A part de les cordes prenc 4 cintes llargues, 8 cintes exprés, 6 mosquetons de segur, alguns friens, un jocs de bicoins, un jumar i el rapelador. De fet només he posat un empotrador i un friend al segon llarg, la resta de la via ja està prou equipada.<br /><br />4 hores d'escalada entretinguda i sense un moment de descans. Menys mal que anava sol, sinó m'hagués fotut de fred a les reunions, el que semblava que havia de ser un dia solejat ha esdevingut un dia gris i amb un xic de fred. No hem d'oblidar que encara estem a l'hivern.<br /><br />Un darrer comentari, la foto no es meva, ja m'hagués agradat tenir un dia com el de la foto.<br /><a href="http://www.montserratclimbing.com/IMAGENES/resenyes/ALTA-FIDELITAT.jpg">Resenya</a> dels germans Masó publicada pels amics del Balcó de la LlunaSanti Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-63498561018298721462009-01-18T19:00:00.000+01:002009-01-22T22:07:48.725+01:00L'Aranya Griposa con salida por los GallegosEsta canal con secciones de escalada mixta al Contrafort de Comalestorres posee una gran variedad de pasajes. Muros y columnas de hielo, goulottes encajonades, campas de nieve, etc.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrCzzhKQZxoFyN6NLLepz_SN5oY7I-8Hm7fONK5EDRHzkf3kteTJhFQWZdlLrblewG3d4mqkjiJlUebSd61mGBlDNsOb7nNusjbDKqZjmjp5WxpoZmI__oE7Y_OUGFeHvrel185JOcspQ/s1600-h/aranya.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 234px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrCzzhKQZxoFyN6NLLepz_SN5oY7I-8Hm7fONK5EDRHzkf3kteTJhFQWZdlLrblewG3d4mqkjiJlUebSd61mGBlDNsOb7nNusjbDKqZjmjp5WxpoZmI__oE7Y_OUGFeHvrel185JOcspQ/s320/aranya.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293485594295426674" /></a>Todos estos tramos se pueden encontrar en muy diversas condiciones. De hecho si se realiza esta ascensión en más de una ocasión difícilmente coincidiran. Como le sucedió a Jaume Clua, que a pesar de haberla realizado anteriormente la encontró bien distinta.<br />Nos repartimos los largos equitativamente entre Xavier De Viala, el mencionado Jaume y yo mismo de tal manera que disfrutamos un montón y acabamos satisfechos.<br /><br />Debo reconocer que esta ascensión me ha traido muy buenos recuerdos de juventud, aunque he substituido gran parte del ímpetu, arrojo y fuerza por experiencia, recursos y técnica para resolver los pasajes complicados que encontramos. Haciendo una mención expresa al material que permite manejarse con un mayor margen de soltura y confianza.<br /><br />La lástima fué no llevar una cámara fotográfica para plasmar algunos de los momentos vividos, como por ejemplo la puesta de sol pintando de naranja la Punta Alta.<br /><br />El dia hubiera sido perfecto de no ser por el caótico descenso por el valle posterior que nos obligó a hacer un par de rápeles cortos para salvar algunos pasajes complicados.<br />Agradecemos en gran manera la paciente espera de Andreu para devolvernos al punto de partida.Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-35689955801104527872009-01-17T18:00:00.000+01:002009-01-22T09:41:00.260+01:00Islandis al Contrafort de la Punta Alta<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6dkeqOv4ftYTMln5kT8AsnUPtDi4ADaCFr_RDWQctaV8FeXWvChHU3N-GfCASyWYWMNX51Z83vdsLREP-Nf-BEz4n3Lmd4xaz4oDwOKrdiDkIWKbWarLe5VpDXtS5hA3FtBVqX5B4S94/s1600-h/Islandis.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 226px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6dkeqOv4ftYTMln5kT8AsnUPtDi4ADaCFr_RDWQctaV8FeXWvChHU3N-GfCASyWYWMNX51Z83vdsLREP-Nf-BEz4n3Lmd4xaz4oDwOKrdiDkIWKbWarLe5VpDXtS5hA3FtBVqX5B4S94/s320/Islandis.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293461942974018834" /></a><br />Los días 17 y 18 de enero se ha llevado a cabo en la Vall de Boí el encuentro hivernal del GAME. <br />Durante el transcurso de dicho evento se ha hecho entrega de los premios FEDME correspondientes al año 2008 y, aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid, escalo algo de hielo en este año que tantas oportunidades ofrece.<br /><br />Partimos con Andreu Montesinos y Alberto Royo, miembros del A.E.Bufalà de Badalona, centro organizador de la reunión, para intentar Antartic, pero ante la gran cantidad de gente que se dirige a ella optamos por ir junto a Javier Ayuso, Carles Gonzales y Xavier De Viala a otra gran clásica del valle: ISLANDIS.<br /><br />El hielo no está en las mejores condiciones, pues hay inversión térmica y hace poco frío, pero el buen ambiente con los compañeros lo compensa ampliamente. Además rodeado de tanto experto aprovecho para aprender, nunca es tarde para ello.<br /><br />Gracias a tod@s l@s participantes por el agradable fin de semana vivido.Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-47305430405374895122008-12-14T06:32:00.000+01:002008-12-28T10:52:35.795+01:00Tirabous al Salt de l'AbellaEn Jaume Anglada, gran escalador y alpinista osonenc, m'ha fet descubrir una regió d'una bellesa insospitada.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHNSu0ivCehgWmoB9FDHAR9g5b4XA_Cnx1YtZ8_IWQn0doCHXi5KZgeXtp-7GuWOyL5QZOMeGMyeOUD-SGn3C5e8zjAh6b8I904GAK7vuRGSWM_MVKhyHDvG7Y2zxAyBkBU1oSYaTJvlU/s1600-h/Tirabou2008_1213_101916AA.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5283502129319478738" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 150px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHNSu0ivCehgWmoB9FDHAR9g5b4XA_Cnx1YtZ8_IWQn0doCHXi5KZgeXtp-7GuWOyL5QZOMeGMyeOUD-SGn3C5e8zjAh6b8I904GAK7vuRGSWM_MVKhyHDvG7Y2zxAyBkBU1oSYaTJvlU/s200/Tirabou2008_1213_101916AA.JPG" border="0" /></a>Ens envolten multitud de parets amb una gran varietat de colors i formes.<br />La veritat es que el de menys es l'itinerari escollit, el lloc per si mateix ja es mereix una visita.<br /><br />La qualitat de la roca no és la millor per escalar, pero tant hi fa, l'entorn i la companyia ho compensen.<br /><br />L'objectiu de fruir amb una escalada matinal sembla assolible i si la via está ben equipada, encara hi ha més motius per gaudir-ne.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy3nLniFXo95878gxgwBIb7oRzySCPq1uGNvNyf23vnT4Taei2DVgnteo7Q_IB9CuYIj7TvVPauoq5YMOZaEcVP0Ykk5wTjc-qvsov70dJguy0K-216x5w1Jqfx4OIo284KP-5ELilV6U/s1600-h/Tirabou2008_1213_125302AA.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy3nLniFXo95878gxgwBIb7oRzySCPq1uGNvNyf23vnT4Taei2DVgnteo7Q_IB9CuYIj7TvVPauoq5YMOZaEcVP0Ykk5wTjc-qvsov70dJguy0K-216x5w1Jqfx4OIo284KP-5ELilV6U/s320/Tirabou2008_1213_125302AA.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5284776390594732690" /></a><br />En aquest cas no hi ha excesives expansions, els trams d'artificial tenen els punts de progressió prou allunyats per a que no sigui un senzill exercici gimnàstic i la varietat de passatges fan passar l'estona amb molta rapidessa.<br /><br />Nomes una paraula fa que tot es ralenteixi i que el cim quedi llunyà. FRED. Molt de fred, però coneixent la regió hi anavem preparats i mentre escalem encara és suportable, són les reunions, convertides en sales frigorífiques, els veritables punts de tortura.<br /><br />Malgrat tots els inconvenients hi tornaria. Moltes mercès Jaume.Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-37111697409723143152008-11-23T20:00:00.000+01:002008-11-27T10:38:36.548+01:00Café, copa y puro a la Cara Sud de Roca NariedaSentiments contradictoris.<br /><br />Amb aquestes dues paraules vull resumir el viscut un mati de diumenge.<br />Les previsions meteorològiques preveien un fred intens, però la orientació de la vall ens va resguardar del vent del nord i la exposició sud de la paret por on va la via ens va permetre gaudir del sol i una temperatura força agradable.<br /><br />Aquest itinerari, des de el punt de vista de la seguretat, está molt bé. Hi han moltes assegurances i amplies possibilitat de posar-ne més. Potser algú argumentarà que les cintes dels ponts de roca es poden fer malbé amb el temps, però la majoria d'elles son fàcilment substituïbles, doncs la seva ubicació permet poder aturar-se per canviar-la.<br />La dificultat dels passatges no es extrema, tenint en compte la actual escala de graduació.<br />Tal i com va comentar en Marcel Millet, amb qui varem coincidir repetint la via, es una via per a poder fer-la quan siguem grans.<br /><br />Però,.... (aquí comencen els sentiments contradictoris)<br /><br />L'escalada es una activitat que es desenvolupa enmig de la natura, i si no volem que es malmeti massa cal respectar-la.<br />Un itinerari com aquest té tots els números per esdevenir el que s'anomena una via clàssica amb nombroses repeticions.<br />No dona gaire bona impressió, des de aquesta vessant, veure alguns punts amb la roca picada, troncs serrats i altres modificacions de l'entorn per tal de oferir un itinerari més net i segur.<br /> <br />Cadascú es lliure de pensar i opinar el que desitgi. <br />Primer cal informar-se i després, amb el coneixement de causa adient, valorant els pros i els contres es poden prendre les decisions que es creguin millors.<br /><br />La meva opinió, despres de fer-la, es no recomanar-la per l'incidència que suposa en l'estat salvatge de la natura. S'ha modificat molt l'entorn i si aquest itinerari es repeteix molt cada cop anirà a pitjor.<br /><br />No siguem tant egoistes; pensem en la natura i les properes generacions d'escaladors.<br /><br />No voldria tancar aquesta entrada sense desitjar una curta i satisfactòria resolució de la lesió del genoll per a en Joan Samsó, company de corda en aquesta i d'altres ascensions. En Joan es un dels grans alpinistes i escaladors, que fan una activitat remarcable, però la seva humilitat el fa pasar anònimament per aquest mon. Defuig el protagonisme, malgrat tenir una personalitat ben formada fruit d'haver acumulat molts metres a la seva motxilla per tota mena de terrenys i condicions.Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-89977234492514162792008-11-10T05:40:00.000+01:002008-11-22T07:32:01.880+01:00Aresta Arcarons al Plec de Llibre SuperiorUna de les arestes sud més representatives de l'escalada montserratina. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6kvjlLkgyWA7epwvvuD-4EHOUPyBN9G_FJh_Wvf-BYJuPS7779jrZIMxdNr0RmTYqJoU0u2FeuvH9btTAanPbyCdzlLCmL6fak2TaANol9uBagu8z82KgllZ_3WmIGJSLXGIWghG1QDo/s1600-h/DSC03331.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5271356194243443506" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6kvjlLkgyWA7epwvvuD-4EHOUPyBN9G_FJh_Wvf-BYJuPS7779jrZIMxdNr0RmTYqJoU0u2FeuvH9btTAanPbyCdzlLCmL6fak2TaANol9uBagu8z82KgllZ_3WmIGJSLXGIWghG1QDo/s400/DSC03331.JPG" border="0" /></a><br /><br />Aquesta ascensió recull un bon grapat de les singulars característiques d'aquesta roca tan particular, verticalitat variable, moviments tècnics, treball de peus, traçat intuïtiu, assegurançes justes, ....<br /><br /><br /><p></p><p>Poc més puc dir d'aquesta aresta tant coneguda .</p><p>Son 220 metres d'escalada en un marc encisador, al cor de Montserrat!!!<br />Lluny queden els clàxons, les músiques estridents i altres sorolls discordants amb els propis de la natura, algun xiscle d'un falcó, les gralles al capvespre o les pedres que cauen per l'efecte dels moviments de les cabres.<br /><br />Fa molts anys, quan vaig compartir amb A.G.P. l'obertura de la Via Tai-Xi, ja vaig fruir d'aquest entorn. Aleshores ens varem autodenominar els "Nòmades de les baumes", viatjant per un desert de pedra, cercant el recer del seu refugi per a muntar les reunions. Al vespre baixàvem fins al vivac per a continuar un altre viatge d'estel a estel tot gaudint dels silenci de la nit. Ara però, si ho volgués repetir amb la mateixa companyia, ja no seria possible conservar aquest silenci, doncs el soroll del taladre trencaria la pau.<br />Per això, per fer aquesta ascensió, cerco algú que s'estima molt la natura, tant que hi dedica molt de temps a la seva conservació i cura A. Targarona, cor i esperit de l'Associació d'escalada sostenible AES (hi podeu trobar l'enllaç al marge dret).<br /><br />Potser soc un romàntic incurable com algú em va batejar, però si no som egoistes i desitgem que les properes generacions puguin escalar, ens cal ser més respectuosos tots plegats amb el rocam i la natura en general.</p>Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-67272949051619928222008-10-19T02:49:00.000+02:002008-11-22T07:34:59.894+01:00Ciudad interior a la Pared de Cienfuens<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikwCTg9-7dqgx7wRxwSx1nH5Ev-qmvAr7PWlWfFwZL4K_yutRwd5uza2uR-wVUPZs1892h8kDGL_PgPL6PR9vI1bAij5_wLCLD_7U_5_2iJb8nEcPkA2E4W1cNQdsAVOiHjMSii0Y0OVg/s1600-h/Cienfuens.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikwCTg9-7dqgx7wRxwSx1nH5Ev-qmvAr7PWlWfFwZL4K_yutRwd5uza2uR-wVUPZs1892h8kDGL_PgPL6PR9vI1bAij5_wLCLD_7U_5_2iJb8nEcPkA2E4W1cNQdsAVOiHjMSii0Y0OVg/s320/Cienfuens.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5271366663299563202" /></a><br />De encuentro en encuentro; 2 semanas después del encuentro "<em>oficial</em>" en el valle de Leiva, una iniciativa particular con difusión limitada permitió que unos cuantas personas nos reunieramos en Cienfuens.<br /><br />Cienfuens, una pared frecuentada sólo por unos pocos con un gusto <em>especial</em> por la aventura. Las características del lugar dificultan la masificación, para llegar se debe transitar por una larga pista desanimando a más de uno, y en cuanto a la pared también hay factores que no la hacen excesivamente deseada: roca de calidad variable de una extremo a otro; equipamiento justo en la mayor parte de las vías y sobretodo mucha verticalidad.<br />Actualmente un nuevo impedimento se añade a los filtros detallados al estar regulada la escalada y pudiendo solo hacerlo de agosto a noviembre para proteger la reproducción de ciertas especies catalogadas según el Decreto 48/1995.<br /><br />Pero no todo son inconvenientes. Una vez situados en el refugio de Peña Guara en Belsué, que aprovecha la una de las antiguas contrucciones para la construcción de la presa, la aproximación a las vías es cómoda, el regreso tras la escalada también lo és con un suave descenso. existen numerosas fisuras con amplias posibilidades de autoaseguramiento, eso sí, hay que ir siempre cargado con un amplio surtido de material. El entorno es más que agradable, lejos de nucleos habitados.<br /><br />En definitiva un lugar para románticos y amantes de la aventura, por tanto no podía dejar de ir.<br /><br />Y con quién mejor que con Albert Salvadó, gran amante y aperturista en esta pared. Aunque la via escogida no era una de sus rutas, se trataba de la que estaba más seca tras una noche lluviosa. Poco comentaré de la vía, vertical, roca variable y pocas expansiones, pero es lo que hay en esta pared.<br /><br />Pues bien, en este lugar en el que es difícil coincidir muchas cordadas se reunieron más de 30 personas motivadas por una de las cosas que más acostumbramos a hacer los escaladores: compartir. Asistieron franceses, catalanes y, como no, gente de la tierra, abiertos y hospitalarios como pocos.<br /><br />Para que no todo fuera escalada, y poder aprovechar las horas sin luz, también hubo un buen fuego por donde desfilaron pan, patatas y mucha carne, que desapareció rápidamente para recuperar fuerzas tras un día de actividad; unos escalando, a pesar de lo dudoso de la climatologia, y otros paseando por los alrrededores del embalse. No faltó la bebida, cerveza y vino en abundancia<br /><br />El volumen de las conversaciones era alto, pero el interés por conocer los itinerarios existentes, planificar nuevos proyectosdebatir sobre ética y otras cuestiones personales, era aún más alto y nada importaba. Cual torre de Babel se entremezclaban las lenguas francesa, catalana y castellana, pero en este caso sin ningún tipo de problema, al contrario, cada uno hacia su aportación para comprender y ser comprendido.<br />Cuando descendieron las ganas de conversar y aumentaron las de bailar, apareció la música aunque de corta duración al no disponer de corriente eléctrica.<br /><br />Todos coincidimos al día siguiente sobre el convencimiento de que este tipo de reuniones debe fomentarse.<br /><br />Llegamos de distintos y lejanos lugares, en grupo reducidos y marchamos incrementando la lista de amigos con los cuales poder escalar o simplemente compartir.Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-38278768320923793962008-10-07T01:00:00.000+02:002008-10-21T02:48:30.665+02:00EIGER a la Pared Sur del Valle de LeivaEste año la reunión anual de miembros de GAME se ha desarrollado en la sierra de Espuña (Murcia), donde empezaron sus escaladas los hermanos García Gallego a los cuales se les rindió homenaje.<br /><br /><br />Antes de cualquier otra consideración, agradecer a los organizadores del evento el tiempo y el esfuerzo dedicado para que todo se desarrollara lo mejor posible.<br /><br /><br />No conocia la pared sur del valle de Leiva y esta reunión anual fue una excusa como cualquieer otra para poder escalar allí. Debo reconocer que antes siempre que me desplazaba hacia la zona de levante acababa en las paredes alicantinas de mayor dimensión.<br /><br /><br />La verticalidad de la pared es más que notable y ofrece gran variedad de vias, pudiendo escoger todo tipo de escaladas de un amplio surtido. Las más frecuentadas empiezan a notar la gran cantidad de gente que ha pasado y hay que prestar una especial atención; pero ello tambien es un indicador a valorar de la belleza de las mismas.<br /><br /><br />Tras las primeras comidas en común pronto contacto con un grupo de escaladores alicantinos con los cuales me integro para ir a escalar el sábado. Así pues con los croquis proporcionados por la organización empezamos a ilusionarnos por los itinerarios, bien asesorados por los escaladores locales y otros conocedores del lugar.<br /><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZyjfOeEbb9omtXpMUSSfK9wx_pGhZK2Pp8o0I9SpUIFuoUQtTTXGxWQsTLKA67wnSJpuqTycJa6mu6Q31Nmz1qIXM2hf9ljRwRdbrrxunNAYaJPuo15CWurJJg5oRpRsg8IPR2wJ3g8Y/s1600-h/IMGP7033.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5259402062896060466" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZyjfOeEbb9omtXpMUSSfK9wx_pGhZK2Pp8o0I9SpUIFuoUQtTTXGxWQsTLKA67wnSJpuqTycJa6mu6Q31Nmz1qIXM2hf9ljRwRdbrrxunNAYaJPuo15CWurJJg5oRpRsg8IPR2wJ3g8Y/s400/IMGP7033.JPG" border="0" /></a><br />El resultado fue la via Eiger, con un diedro muy estético en su parte alta. Via abierta el 19 y 20 de septiembre de 1975 (justo cuando yo empecé a escalar) por Miguel Angel Gallego y José Luis Clavel.<br /><br /><br /><br /><br /><br />Muchas gracias a Alex y Adria de Calpe por haberme permitido disfrutar de este itinerario y al resto de los asistentes por los agradables momentos compartidos durante todo el fin de semana.<br /><br /><br /><br />Lo mejor de todo es que los proyectos y las ilusiones nunca se acaban y si no que se lo pregunten a Jose M. Anglada, o a Carlos Soria, o a cualquiera de los que por allí estuvieron.Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-57668754504642372342008-08-30T22:39:00.000+02:002008-10-21T03:31:49.505+02:00Abrakadabra a la Pared de la Cascada del Gallinero<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRNXbbuMozpkPsz8emIlx_gZxsiwGIGPfkXl6oe9RLIPBxLr5hogZqFMFdduPDTd2nvSLv1p6X62wokJY5NcDyc9_1Z-FzktP7uy8iQnagXuba3HQaB6y66pj4_RaRcOVq0bA6bmuxiPM/s1600-h/cascada-cotatuero.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5244395540848030194" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRNXbbuMozpkPsz8emIlx_gZxsiwGIGPfkXl6oe9RLIPBxLr5hogZqFMFdduPDTd2nvSLv1p6X62wokJY5NcDyc9_1Z-FzktP7uy8iQnagXuba3HQaB6y66pj4_RaRcOVq0bA6bmuxiPM/s320/cascada-cotatuero.jpg" border="0" /></a> Después de muchos años sin ir, vuelvo a Ordesa.<br /><br /><br /><br />Durante una buena temporada frecuenté ese valle recopilando información para la elaboración de una guia de escalada. Todos esos viajes, con sus excursiones y escaladas, me permitieron conocer a mucha gente, así como incrementar mi aprecio por ese bello lugar. En esos días, recorrí sendas poco holladas y vias de escalada con escasas referéncias para documentarme de primera mano. Pero no todo fue escalada, muy bien acompañado y guiado, tambien descubrí gran cantidad de tesoros ocultos: cuevas apacibles, plantas carnívoras, duchas al aire libre,....<br /><br /><br /><br /><br /><p></p><p></p>Ordesa es uno de los lugares donde se aprecia con mayor claridad la tremenda evolución que ha sufrido la escalada y donde aún queda mucho por hacer. Aunque no me queda la menor duda de que las nuevas generaciones ya estan por esa labor, proyectando nuevos itinerios solamente deseados y soñados por algunos visionarios hace unos años.<br /><br /><br />Una via a medio camino entre las clásicas de toda la vida y las extremas vias actuales es ABRAKADABRA abierta en 1993 por Jordi Corominas, Germán Bahillo y Juan Carlos Bahillo, con una cotación inicial de 6a/A2.<br /><br />En la actualidad, para no tener que utilizar martillo y clavos, salvo unos pocos que ya están emplazados, se asciende por una variante que evita el gran techo de la sección superior por la parte derecha, aumentado la dificultad en libre al no utilizarse la escalada artificial.<br /><br />Ruta típica de Ordesa, con gran variedad de pasos, placas de adherencia, desplomes fisurados, diedros, y un largo etcétera. Salvo el primer y los últimos largos todos desploman en mayor o menor medida.<br /><br />La calidad de roca es ...., Bueno, hay de todo. No es la mejor roca de Ordesa, ni la peor. No hay que ser muy escrupuloso con ella, se deja subir y casi siempre es posible asegurarse con garantias, por tanto no es para pasar miedo. Aunque el miedo es subjetivo y cada cual controla el suyo.<br /><br />Albert Salvadó, gran conocedor de la zona, muy buen escala dor y mejor persona, fué quién me permitió descubrir este pedazo de pared.<br /><br />Espero volver pronto, si no a esta via; sí a Ordesa.Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6452316317490646564.post-37647889981357250252008-08-13T17:51:00.000+02:002008-09-10T16:22:31.314+02:00Aresta Forbes als 3 Consellers<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZKIErsKPZvX58nEurPSPF4dyFzKW5Vn8YqcJzCn09eGfmwG3bJTLbRfUU-KB3uREn-UMkzccBjk5ukUih_4bon9stR9Op2Z29G6iHdOeLaybPdpNvpg35cJUJcLGYbqIOYn5IvKv313c/s1600-h/Neouvielle_064.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5241901735073805362" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZKIErsKPZvX58nEurPSPF4dyFzKW5Vn8YqcJzCn09eGfmwG3bJTLbRfUU-KB3uREn-UMkzccBjk5ukUih_4bon9stR9Op2Z29G6iHdOeLaybPdpNvpg35cJUJcLGYbqIOYn5IvKv313c/s320/Neouvielle_064.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Tres mestres i alumnes alhora, cadascuna amb les seves particularitats i especialitzada en un o altre tema, varen ser les companyes d'aquesta ascensió.<br /><br />Amb na Rakel, na Lu i na Antxi, bloguers habituals, vaig poder reviure moments quasi oblidats. Moltes mercès a totes, pel abans i el després de l'activitat, doncs no tot es escalada, ni cal tenir un material tècnic per pujar i no tothom sap trovar estels fugissers, ni riure fins a fer mal la mandíbula<br /><br />Les següents reflexions son fruit de l'activitat compartida i la seva agradable companyia, per tant ens pertanyen a tots per igual.<br /><br /><em><span style="font-size:85%;"><span style="font-size:100%;">No cal, de debò, no cal que pensem en grans ascensions, ni que parlem de graus de dificultat, ni tan sols que somniem amb objectius encisadors.<br /><br />Potser es millor esdevenir modestos; no deixar-nos enganyar pels grans absoluts, ni per les aspiracions de la majoria, generalitzades per a tothom. La major part de les vegades, si ho pensem fredament, no coincideixen amb pròpia manera de fer i entendre l'activitat.<br /><br />Fixem-nos en la preocupació compartida per la possible tempesta mentre fem l'aproximació; en aquella mirada de complicitat en analitzar el rocam del següent llarg des de la reunió; en la fugissera abraçada del cim amb la vista perduda a l'horitzó; ....<br /><br />Si ho pensem amb honestedat son les paraules amb majúscules les que ens mouen a fer les activitats, però veritablement gaudim de les paraules minúscules. Aquelles que amb molta cura compartim amb el company de cordada per no trencar l'encís i perquè no hi tenim altre remei, doncs ens vessen del nostre interior.<br /><br />Son els petits detalls els que ens fan tornar dia rere dia a jugar-nos la resta de coses de la nostra existència. Cal, però haver-ho compartit algun cop, per a poder entendre-ho.<br /><br />Com aquestes paraules, que no seran enteses, ni tindran cap mena de sentit per a qui no hagi viscut el seu propi límit, fixant-se en la futilitat de tot plegat i ho hagi compartit de franc.</span> </span></em></div><div align="justify"><span style="font-size:85%;"></span></div>Santi Llophttp://www.blogger.com/profile/13542156060094735199noreply@blogger.com7