lunes, 10 de noviembre de 2008

Aresta Arcarons al Plec de Llibre Superior

Una de les arestes sud més representatives de l'escalada montserratina.

Aquesta ascensió recull un bon grapat de les singulars característiques d'aquesta roca tan particular, verticalitat variable, moviments tècnics, treball de peus, traçat intuïtiu, assegurançes justes, ....


Poc més puc dir d'aquesta aresta tant coneguda .

Son 220 metres d'escalada en un marc encisador, al cor de Montserrat!!!
Lluny queden els clàxons, les músiques estridents i altres sorolls discordants amb els propis de la natura, algun xiscle d'un falcó, les gralles al capvespre o les pedres que cauen per l'efecte dels moviments de les cabres.

Fa molts anys, quan vaig compartir amb A.G.P. l'obertura de la Via Tai-Xi, ja vaig fruir d'aquest entorn. Aleshores ens varem autodenominar els "Nòmades de les baumes", viatjant per un desert de pedra, cercant el recer del seu refugi per a muntar les reunions. Al vespre baixàvem fins al vivac per a continuar un altre viatge d'estel a estel tot gaudint dels silenci de la nit. Ara però, si ho volgués repetir amb la mateixa companyia, ja no seria possible conservar aquest silenci, doncs el soroll del taladre trencaria la pau.
Per això, per fer aquesta ascensió, cerco algú que s'estima molt la natura, tant que hi dedica molt de temps a la seva conservació i cura A. Targarona, cor i esperit de l'Associació d'escalada sostenible AES (hi podeu trobar l'enllaç al marge dret).

Potser soc un romàntic incurable com algú em va batejar, però si no som egoistes i desitgem que les properes generacions puguin escalar, ens cal ser més respectuosos tots plegats amb el rocam i la natura en general.

4 comentarios:

Raquel dijo...

Mmmm, m'ha agradat la teva manera d'explicar la via...

javi_varek dijo...

Hola

Me ha gustado el detalle de que cualquier duda sobre la lengua no tendras inconveniente en traducirlo.
Eso dice mucho de ti, y bien ademas.Adelante con el Blog.

Gracias.

Un saludo.

jaumeppiqueras dijo...

Felicitats per la via, jo encara no m'hi veig en cor, però la tinc molt present! caldrà entrenar el "coco"!!!

Santi Llop dijo...

Hola a tots!!

Raquel: Ja ens coneixem, tots plegats sabem (o al menys hariem se saber) que hi ha quelcom més que escalar.

Javi: lo importante es la comunicación. Los idiomas sirven para eso y los debemos utilizar para unir, no para separar.

Jaume: Paga la pena, només cal concentrarse més en el que disfrutes, que en la por. Ànim!!!