sábado, 28 de febrero de 2009

Alta Fidelitat al Serrat dels Monjos de Montserrat

Avui es el darrer dia que és permès escalar en aquesta paret montserratina per qüestions de respecte a la natura; per tant, aprofito la possibilitat de sortir pel matí a escalar i encara que no hagi trobat a ningú per anar-hi, vaig sol.
De fet l'escalada en solitari no es quelcom estrany a la meva activitat, he fet forces vies en solitari, encara que potser no tantes com d'altres.
Donat que no disposo de tot el dia, he escollit aquesta via de 4 llargs dels germans Masó que, sense ser cap meravella, està molt ben trobada pel pany de paret que puja.


Sempre fa gracia estrenar corda i com a la baixada cal un rappel, agafo dues cordes. A part de les cordes prenc 4 cintes llargues, 8 cintes exprés, 6 mosquetons de segur, alguns friens, un jocs de bicoins, un jumar i el rapelador. De fet només he posat un empotrador i un friend al segon llarg, la resta de la via ja està prou equipada.

4 hores d'escalada entretinguda i sense un moment de descans. Menys mal que anava sol, sinó m'hagués fotut de fred a les reunions, el que semblava que havia de ser un dia solejat ha esdevingut un dia gris i amb un xic de fred. No hem d'oblidar que encara estem a l'hivern.

Un darrer comentari, la foto no es meva, ja m'hagués agradat tenir un dia com el de la foto.
Resenya dels germans Masó publicada pels amics del Balcó de la Lluna

2 comentarios:

Raquel dijo...

Ostres, ja va bé que ens recordis que ja no s'hi pot escalar... brfff... un altre hivern que no hi he anat!

Llorenç dijo...

Aprofintant fins l'últim dia!!

ara, quines ganes de patir fred sol!!! Cert que es una via, sense ser una gran via, es prou distreta, i sense massa patiments...!