Així doncs, un cop llevats i amb la consciencia ben centrada decidim anar a escalar, encara que l'esmorzar/dinar, les salutacions i abraçades, la tria d'objectiu i material retarden la sortida fins ben passat el migdia.
De fet, en pujar al peu la Roca Alta, ens creuem amb altres companys que ja baixen de fer la seva ascensió. Es una situació ben estranya, doncs habitualment, tant en Albert con jo mateix, sempre matinem, però la festeta de la nit anterior es fa notar i anem suant d'allò més; sort del airet fresc que bufa.
Finalment triem Lolita, la Mimosa, i amb joc de tascons i un bon grapat d'empotradors mecànics (aliens i camalots principalment) comencem la via.
En Albert fa els dos primers llargs en un sol i em deixa la següent fissureta per mi. A1 quan es va obrir. Ara està desequipada i com no portem pitons i jo no tinc el grau per fer-la en lliure, trec els estreps i començo a posar tota mena d'estris per a poder arribar al tac de fusta que indica que cal guardar els estreps i pujar en lliure fins la reunió.
Llarg de corda curt però per gaudir-hi, per mi C2/V-, per en Albert 6c amb un parell de llançaments.
La continuació es una varietat de passatges molt diversa (díedre, placa, desploms, ....) encara que ja no ho passo gaire bé, doncs en deixar-nos de tocar el sol i l'aire fresquet que abans s'agraïa ara passa a refredar-me en excés mentre soc a la reunió; de tal manera que quan em toca pujar tot just noto la roca amb els dits. Amb tot, faig molt de lliure, doncs cal anar desequipant les assegurances col·locades per Albert i només reposo en algún punt per tal d'activar la circulació sanguínia de les mans.
El millor premi en arribar al cim es el somriure d'en Albert i una mica de sol.
Donat que en Albert es coneix aquesta paret com casa seva, arribem al peu de via en tan sols 2 rappels de 60.
Felicitats Albert!!! i que no et manqui mai l'il·lusió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario