Després de diversos intents frustrats d'escalar la cara NO de Roca Narieda podent gaudir de l'ombra en aquests calorosos dies, canviem l'objectiu i marxem cap a la propera Vall de Canelles on es poden trobar parets encara verges.
Donada la climatologia de força sol i calor, i tenint en compte l'orientació SE d'aquesta vessant, a l'estiu no cal matinar per anar-hi, ans al contrari, es millor començar la via després del migdia, encara que hi hagi el risc de baixar de nit.
La major part de les reunions d'aquest itinerari son en arbres que proporcionen una refrescant ombreta. Especial esment a la quarta reunió on paga la pena fer un repòs a mig camí i recuperar forces, que ja ens caldran.
Tot el diedre el varem pujar a l'ombra, i menys mal, doncs el varem suar de valent. Tot i que l'itinerari no va ben be pel fil del diedre, sinó principalment per la seva paret dreta.
En general la roca es esplèndida. Cal fer esment d'un tram del sisé llarg on es puja per un esperonet de roca tipus toba (butter butterr) que cal tractar amb cura i sense possibilitat de protecció per les seves característiques.
El descens es fa per la carena que hi ha immediatament a la dreta. A nosaltres s'ens va fer de nit a l'alçada de la tercera reunió i varem arribar a la segona desgrimpant. Des d'allí un rappel de 60 mena fins al diedre ajagut del costat de l'inici de la via. Una mica més de desgrimpada i arribarem a la tartera on es retroba el camí d'accés.
NO s'ha utilitzat cap expansió en la seva ascensió. NO és una via EQUIPADA. Només em deixat 2 pitons (1 d'ells que s'agrairà molt) i un pont de roca com a evidència de la nostra ascensió. Cal treballar-la. NO l'hem obert amb la idea de que sigui molt repetida, de fet no ens importa si es repeteix o no.
Nosaltres ja ens ho em passat molt be i em gaudit d'una escalada que ens a retornat el nostre esforç amb una gran satisfacció personal.
Un immens agraïment a na Úrsula Balduzzi, doncs sense ella aquesta via no hagués estat possible tal i com és.
No hay comentarios:
Publicar un comentario