A punt de començar un concert de jazz i sense tenir-ho previst en sorgeix la possibilitat d'escalar l'endemà. Truco abans no sigui massa tard a en Pere Giró i en comenta que anirà amb en Pep Casanelles i un conegut seu dels EEUU a fer alguna vieta fàcil per gorros.
Fet, ja m'està be. Ara i adés també és convenient gaudir de l'escalada.
L'hora de la trobada no és cap deshora (a les 8), he hagut de matinar més per dur a la meva filla a la feina.
Duia una mica de tot, que s'ha quedat al cotxe i a la motxilla només hi portem la corda i cintes, no se la de temps que no ho feia!!
La via triada per en Pere es la via Àpia a la Magdalena inferior.
No arriba al cinquè grau (V), amb tot als passatges més verticals hi deixo cintes llargues per ajudar a la progressió dels companys. Pot semblar estrany, però tot te la seva explicació. El company americà d'en Pep fa quasi be 5 anys que no escala i és a tocar dels 60 anys.
De fet entre tots 4 sumem 220 anys.
Les boires característiques de Montserrat amb una suau brisa que les mou ens lliurem d'un dia torrador.
Bon ambient amb una mica de pràctica d'idiomes
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario