domingo, 12 de julio de 2009

Via del Carles a la Gorra Frígia

Fa molts anys vaig pujar la gorra Frígia per la via Haus-Estrems (molt bons itineraris tots els que porten aquesta signatura). Després d'aquella ascensió recordo una sensació de satisfacció molt gran.
Un dia intens, sortint de Barcelona amb les primeres hores del dia, en tren, i tornant a darrera hora del vespre.

L'actual ascensió de la via del Carles no té res a veure. Moltes expansions, pintades de verd per distingir-les de moltes altres. No entraré en detalls del que penso de la quantitat d'expansions que s'utilitzen actualment, qui em coneix ja ho sap.
Un altre aspecte que em va sobtar molt és el fet de poder pujar tot aquest mur amb només tres llargs. Del temps emprat no val la pena dir res.

Però del que si vull fer esment és del grau de compenetració amb en Pere Giró. No he escalat gaires vegades amb ell, la darrera fa 4 anys. Felicitats Pere, potser no ets un gran escalador, però ets un dels millors companys d'escalada.

Fins la propera.

Salut i molta tàpia

3 comentarios:

Agustí Cardona dijo...

Hola Santi,

veig que ets un ser excepcional i exquisit que estàs per sobre de les miseries dels altres mortals com nosaltres...
Amb amics com tu, dubto que en Pere Girò necessiti flagelar-se solitariament per la seva manca d'aptitud fermamen valorada per la teva condescendència.

Salut, noi!!
Salut, noi!!

Santi Llop dijo...

Hola Agustí:

No entenc el teu comentari, ni com pots fer valoracions sobre persones i les seves relacions si les desconeixes.

La vida es bastant més complexa del que apareix resumit en uns breus comentaris.

Salut i tàpia!!

Mingo dijo...

Home Santi, doncs és molt fàcil d'entendre el comentari que fa el company de dalt, jo no conec a ningú dels dos i si entre vosaltres hi ha quelcom personal. Però el comentari que fas del company Pere Giró de manera pública en el teu blog, crec que no és massa afortunat. Es pot dir el mateix sense dir que no és un escalador excepcional. Eiii t'ho dic de bon rotllo sense ganes d'onfendre a ningú