Café, copa y puro a la Cara Sud de Roca Narieda

Sentiments contradictoris.

Amb aquestes dues paraules vull resumir el viscut un mati de diumenge.
Les previsions meteorològiques preveien un fred intens, però la orientació de la vall ens va resguardar del vent del nord i la exposició sud de la paret por on va la via ens va permetre gaudir del sol i una temperatura força agradable.

Aquest itinerari, des de el punt de vista de la seguretat, está molt bé. Hi han moltes assegurances i amplies possibilitat de posar-ne més. Potser algú argumentarà que les cintes dels ponts de roca es poden fer malbé amb el temps, però la majoria d'elles son fàcilment substituïbles, doncs la seva ubicació permet poder aturar-se per canviar-la.
La dificultat dels passatges no es extrema, tenint en compte la actual escala de graduació.
Tal i com va comentar en Marcel Millet, amb qui varem coincidir repetint la via, es una via per a poder fer-la quan siguem grans.

Però,.... (aquí comencen els sentiments contradictoris)

L'escalada es una activitat que es desenvolupa enmig de la natura, i si no volem que es malmeti massa cal respectar-la.
Un itinerari com aquest té tots els números per esdevenir el que s'anomena una via clàssica amb nombroses repeticions.
No dona gaire bona impressió, des de aquesta vessant, veure alguns punts amb la roca picada, troncs serrats i altres modificacions de l'entorn per tal de oferir un itinerari més net i segur.

Cadascú es lliure de pensar i opinar el que desitgi.
Primer cal informar-se i després, amb el coneixement de causa adient, valorant els pros i els contres es poden prendre les decisions que es creguin millors.

La meva opinió, despres de fer-la, es no recomanar-la per l'incidència que suposa en l'estat salvatge de la natura. S'ha modificat molt l'entorn i si aquest itinerari es repeteix molt cada cop anirà a pitjor.

No siguem tant egoistes; pensem en la natura i les properes generacions d'escaladors.

No voldria tancar aquesta entrada sense desitjar una curta i satisfactòria resolució de la lesió del genoll per a en Joan Samsó, company de corda en aquesta i d'altres ascensions. En Joan es un dels grans alpinistes i escaladors, que fan una activitat remarcable, però la seva humilitat el fa pasar anònimament per aquest mon. Defuig el protagonisme, malgrat tenir una personalitat ben formada fruit d'haver acumulat molts metres a la seva motxilla per tota mena de terrenys i condicions.

Aresta Arcarons al Plec de Llibre Superior

Una de les arestes sud més representatives de l'escalada montserratina.

Aquesta ascensió recull un bon grapat de les singulars característiques d'aquesta roca tan particular, verticalitat variable, moviments tècnics, treball de peus, traçat intuïtiu, assegurançes justes, ....

Poc més puc dir d'aquesta aresta tant coneguda .

Son 220 metres d'escalada en un marc encisador, al cor de Montserrat!!!
Lluny queden els clàxons, les músiques estridents i altres sorolls discordants amb els propis de la natura, algun xiscle d'un falcó, les gralles al capvespre o les pedres que cauen per l'efecte dels moviments de les cabres.

Fa molts anys, quan vaig compartir amb A.G.P. l'obertura de la Via Tai-Xi, ja vaig fruir d'aquest entorn. Aleshores ens varem autodenominar els "Nòmades de les baumes", viatjant per un desert de pedra, cercant el recer del seu refugi per a muntar les reunions. Al vespre baixàvem fins al vivac per a continuar un altre viatge d'estel a estel tot gaudint dels silenci de la nit. Ara però, si ho volgués repetir amb la mateixa companyia, ja no seria possible conservar aquest silenci, doncs el soroll del taladre trencaria la pau.
Per això, per fer aquesta ascensió, cerco algú que s'estima molt la natura, tant que hi dedica molt de temps a la seva conservació i cura A. Targarona, cor i esperit de l'Associació d'escalada sostenible AES (hi podeu trobar l'enllaç al marge dret).

Potser soc un romàntic incurable com algú em va batejar, però si no som egoistes i desitgem que les properes generacions puguin escalar, ens cal ser més respectuosos tots plegats amb el rocam i la natura en general.