Alta Fidelitat al Serrat dels Monjos de Montserrat

Avui es el darrer dia que és permès escalar en aquesta paret montserratina per qüestions de respecte a la natura; per tant, aprofito la possibilitat de sortir pel matí a escalar i encara que no hagi trobat a ningú per anar-hi, vaig sol.
De fet l'escalada en solitari no es quelcom estrany a la meva activitat, he fet forces vies en solitari, encara que potser no tantes com d'altres.
Donat que no disposo de tot el dia, he escollit aquesta via de 4 llargs dels germans Masó que, sense ser cap meravella, està molt ben trobada pel pany de paret que puja.


Sempre fa gracia estrenar corda i com a la baixada cal un rappel, agafo dues cordes. A part de les cordes prenc 4 cintes llargues, 8 cintes exprés, 6 mosquetons de segur, alguns friens, un jocs de bicoins, un jumar i el rapelador. De fet només he posat un empotrador i un friend al segon llarg, la resta de la via ja està prou equipada.

4 hores d'escalada entretinguda i sense un moment de descans. Menys mal que anava sol, sinó m'hagués fotut de fred a les reunions, el que semblava que havia de ser un dia solejat ha esdevingut un dia gris i amb un xic de fred. No hem d'oblidar que encara estem a l'hivern.

Un darrer comentari, la foto no es meva, ja m'hagués agradat tenir un dia com el de la foto.
Resenya dels germans Masó publicada pels amics del Balcó de la Lluna