Un primer llarg per oblidar dona pas a una roca particular on només cal concentrarse i anar disfrutant de l'escalada, fins arribar als 2 darrers llargs.
Un desplom que hom pot fer en lliure amb un cop de gas i uns bons braços , per continuar per una placa amb molta cura fins la reunió abans del sostre final.
El postre de la via,.... bé volia dir el sostre de la via està equipat, encara que amb algún pas un xic mes llarg que els altres. Al desplom de sortida caldrà col·locar alguna peça, que segons l'habilitat, traça o tècnica seran més o menys.
El final es una sortideta en lliure que sembla més difícil del que és.
A la foto Uri recuperant el darrer llarg.
4 comentarios:
Buuaahhhh!! Quin sostre!!! On dius que és això?
Hola Raquel:
Es a Vilanova de Meià , a l'esquerra de la cova de les Monges, per la pista de la Font Blanca.
Santi!! merci per la piada!!! aquesta l'apunto....però vas comentar que a la sortida del sostre calia clavar no?
ens veiem!!
Hola Llorenç:
Depen de l'habilitat de cadascú, espot passar sense pitons, amb tascons i/o aliens però no es gens evident ni fàcil (C2F)
Publicar un comentario