Tirabous al Salt de l'Abella

En Jaume Anglada, gran escalador y alpinista osonenc, m'ha fet descubrir una regió d'una bellesa insospitada.
Ens envolten multitud de parets amb una gran varietat de colors i formes.
La veritat es que el de menys es l'itinerari escollit, el lloc per si mateix ja es mereix una visita.

La qualitat de la roca no és la millor per escalar, pero tant hi fa, l'entorn i la companyia ho compensen.

L'objectiu de fruir amb una escalada matinal sembla assolible i si la via está ben equipada, encara hi ha més motius per gaudir-ne.


En aquest cas no hi ha excesives expansions, els trams d'artificial tenen els punts de progressió prou allunyats per a que no sigui un senzill exercici gimnàstic i la varietat de passatges fan passar l'estona amb molta rapidessa.

Nomes una paraula fa que tot es ralenteixi i que el cim quedi llunyà. FRED. Molt de fred, però coneixent la regió hi anavem preparats i mentre escalem encara és suportable, són les reunions, convertides en sales frigorífiques, els veritables punts de tortura.

Malgrat tots els inconvenients hi tornaria. Moltes mercès Jaume.